Vam posar l'ull a una safata i el vam estar observant per dintre , i per fora . Intentant localitzar totes les parts que em après. Quan  em obert l'ull em agafat el cristal·lí i em posat sobre de una lletra per veure com es veia y s'ha ampliat.

SENTIDO DE LA VISTA

Dissecció de l'ull

El dia 17 de gener , al laboratori vam dissecciónar un ull de cabra ,  es van veure totes les parts de l'ull , vam tallar per el voltant de l'iris i va sortir l'humor aquós , l'humor vitri i el cristal·lí. Cunan vam tallar l'iris , pel darrera de l'iris es podia veure , que tenia ratlles que eren el múscul de l'iris però poder obrir o tancar la pupil·la.

L'ull l'òrgan del sentit de la vista

Em apres el sentit de la vista , el funcionament de l'ull i les seves parts:

El sentit de la vista es trova als ulls , uns òrgans molt complexos i especialitzats , encarregats de rebre els estímuls lluminosos.

El funcionament de l'ull:
La llum penetra en l'ull per la còrnia,els raigs lluminosos arriben al cristal·lí , la imatge esforma a la retina i és captada pels fotoreceptors , que la converteixen en inpulsoos nerviosos que el nervi òptic condueix fins a l'escorça cerebral. Allà s'interpreten i es percep la imatge .

Les seves parts:

Còrnia Part anterior, clara i transparent, de la capa més externa de l'ull, que cobreix l'iris i la pupil·la.   Humor aquós Líquid viscós contingut a la cambra anterior de l'ull dels cefalòpodes i dels vertebrats, entre la còrnia i el cristal·lí. Iris Formació membranosa circular, pigmentada i contràctil situada a la cambra anterior de l'ull, darrere la còrnia i immediatament davant el cristal·lí. El centre és perforat per la pupil·la. La funció de l'iris és la de regular la quantitat de llum que entra dins l'ull i d'excloure els raigs perifèrics que afectarien la nitidesa de la imatge retiniana. Cristal·lí Cos lenticular transparent, de l'ull, darrere la pupil·la, destinat a fer convergir els raigs de llum formant imatges sobre la retina. Les modificacions de la seva curvatura permeten l' acomodació de l'ull ; la seva opacitat origina l'afecció denominada cataracta . Pupil·la Obertura de l'iris, situada generalment en el centre, per on passen els raigs lluminosos cap a l'interior de l'ull, i que té per objecte dosar, segons les circumstàncies, la claror que penetra a l'ull. És anomenada també nineta de l'ull. Retina Capa interna del globus ocular, que és fotoreceptora i té per missió la percepció de l'energia radiant. La retina rep les imatges formades pel cristal·lí i a través del nervi òptic resta connectada amb el cervell. El lloc per on entra el nervi òptic és la papil·la , que no té fotoreceptors, la qual cosa la converteix en l'anomenada taca cega del camp visual. Al seu costat hi ha una zona circular de color groc, màcula lútia , amb una depressió central, la fòvea , que és el lloc on hi ha la màxima agudesa visual. Coroide Membrana de l'ull, al bulb ocular, entre l'escleròtica i la retina, per on transcorren els vasos sanguinis destinats a la retina. Nervi òptic Extensió del sistema nerviós central que connecta el cervell amb les celules ganglionars de la retina. Els impulsos nerviosos generats per la retina es processan i s'envien al cervel lper aconseguir el sentit de la visió.