SENTIDO DEL GUSTO

El gust

A la superfície de la llengua hi ha nombroses elevacions, les papil·les gustatives. En aquestes papil·les hi ha les cèl·lules sensitives(quimioreceptors).
Les papil·les perceben quatre sabors bàsics: dolç, salats, àcid i amarg. Cada papil·la gustativa té terminacions nervioses que, exsitades pels sabors, generen impulsos nerviosos.
Perque les substancies químiques es puguin percebre, an d'estar di impulsos nerviosos. Els impulsos nerviosos son transportats fins a l'escorça cerebral, que interpreta els sabors i identifica de quins sabors son.

SENTIT DE L'OLFACTE

L'Olfacte

L'interior de les fosses nasals està entapissat per una mucosa anomenada pituïtària, de la qual es distingueixen la pituïtària vermella, amb molts vasos sanguinis que escalfen i humitegen l'aire inspirat, i la pituïtarià groga, amb nombros receptors olfactoris que formen el bulb olfactori, de d'on surt el nervi olfactori, que porta la informació al cervell.

EL SENTIT DEL TACTE

La pell es l'organ mes gran del nostre cos. consta de les tres capes següents:

L'epidermis. Es la capa exteriors formada per teixits epitelial amb diversos estrats de cèl·lules.

El derma. És la capa situada sota l'epidermis, formada per teixit conjuntiu, que proporciona elasticitat a la pell.

L'hipoderma. És la capa mes interior, també anomenada teixit cel·lular subcutani.

Funcionament de l'oida

Primer el pavelló de l'orella capta els sons i els transmet al timpà a traves del canal auditiu extern. El timpà vibra i transmet aquesta vibració, a traves de la cadena d'ossets, als líquids que omplen el cargol, on hi ha unes cèl·lules mecanoreceptores sensibles a la vibració sonora. Aquestes cèl·lules transformen les vibracions en impulsos nerviosos, que es transmeten per el nervi auditiu fins al cervell.

L'orella i les seves parts

L'orella es l'organ del sentit de la oïda, i te diferents parts, que son les següents:

 

Vam posar l'ull a una safata i el vam estar observant per dintre , i per fora . Intentant localitzar totes les parts que em après. Quan  em obert l'ull em agafat el cristal·lí i em posat sobre de una lletra per veure com es veia y s'ha ampliat.

SENTIDO DE LA VISTA

Dissecció de l'ull

El dia 17 de gener , al laboratori vam dissecciónar un ull de cabra ,  es van veure totes les parts de l'ull , vam tallar per el voltant de l'iris i va sortir l'humor aquós , l'humor vitri i el cristal·lí. Cunan vam tallar l'iris , pel darrera de l'iris es podia veure , que tenia ratlles que eren el múscul de l'iris però poder obrir o tancar la pupil·la.

L'ull l'òrgan del sentit de la vista

Em apres el sentit de la vista , el funcionament de l'ull i les seves parts:

El sentit de la vista es trova als ulls , uns òrgans molt complexos i especialitzats , encarregats de rebre els estímuls lluminosos.

El funcionament de l'ull:
La llum penetra en l'ull per la còrnia,els raigs lluminosos arriben al cristal·lí , la imatge esforma a la retina i és captada pels fotoreceptors , que la converteixen en inpulsoos nerviosos que el nervi òptic condueix fins a l'escorça cerebral. Allà s'interpreten i es percep la imatge .

Les seves parts:

Còrnia Part anterior, clara i transparent, de la capa més externa de l'ull, que cobreix l'iris i la pupil·la.   Humor aquós Líquid viscós contingut a la cambra anterior de l'ull dels cefalòpodes i dels vertebrats, entre la còrnia i el cristal·lí. Iris Formació membranosa circular, pigmentada i contràctil situada a la cambra anterior de l'ull, darrere la còrnia i immediatament davant el cristal·lí. El centre és perforat per la pupil·la. La funció de l'iris és la de regular la quantitat de llum que entra dins l'ull i d'excloure els raigs perifèrics que afectarien la nitidesa de la imatge retiniana. Cristal·lí Cos lenticular transparent, de l'ull, darrere la pupil·la, destinat a fer convergir els raigs de llum formant imatges sobre la retina. Les modificacions de la seva curvatura permeten l' acomodació de l'ull ; la seva opacitat origina l'afecció denominada cataracta . Pupil·la Obertura de l'iris, situada generalment en el centre, per on passen els raigs lluminosos cap a l'interior de l'ull, i que té per objecte dosar, segons les circumstàncies, la claror que penetra a l'ull. És anomenada també nineta de l'ull. Retina Capa interna del globus ocular, que és fotoreceptora i té per missió la percepció de l'energia radiant. La retina rep les imatges formades pel cristal·lí i a través del nervi òptic resta connectada amb el cervell. El lloc per on entra el nervi òptic és la papil·la , que no té fotoreceptors, la qual cosa la converteix en l'anomenada taca cega del camp visual. Al seu costat hi ha una zona circular de color groc, màcula lútia , amb una depressió central, la fòvea , que és el lloc on hi ha la màxima agudesa visual. Coroide Membrana de l'ull, al bulb ocular, entre l'escleròtica i la retina, per on transcorren els vasos sanguinis destinats a la retina. Nervi òptic Extensió del sistema nerviós central que connecta el cervell amb les celules ganglionars de la retina. Els impulsos nerviosos generats per la retina es processan i s'envien al cervel lper aconseguir el sentit de la visió.